Benvinguts a Espais Escrits, la Xarxa del patrimoni literari català.

Quan m'assec vora la fontni m'adono que el temps passa,perquè l'aigua va cantantamb veu de seda i d'obaga. Si algun dia no em trobeuno em cerqueu dintre la casa,que la font m'ha fetillati en la pica m'emmiralla. Sobre l'aigua transparentpuc veure la meva imatge,pètals foscos vora els ullsi als cabells l'or de la tarda. La font perduda en el boscsota l'ombra d'una brancaés un cor que s'ha esberlati degota fils de plata. Si algun dia no em trobeuno em cerqueu dintre la casa,sinó devora la fontque trena i destrena l'aigua.

Vayreda i Trullol, Montserrat